És difícil ajuntar els punts de vista dels dos, però ella insisteix que prefereix prendre's la vida tal com me la prenc jo. Que el que m'interessa és tenir companyia, aliment i refugi.
Poques coses hi ha que m'amoïnin. El temps per a mi no compte. M'és igual si ha passat una hora o pel contrari han passat mesos, visc el moment. Sé que ella m'estima, sé que formo part de les coses que la fan feliç. Sé que connectem, ella em parla i jo li agraeixo.
La vida passa i passen moltes coses. Hi ha dies que la trobo realment atrafegada i pràcticament no em fa cas.
Aquests dies està concentrada acabant la seva nova web. També crec que vol mostrar aquest bloc i que li està creant una mica d'embolic. No vol mostrar les seves interioritats però per altra banda vol mostrar quina és la seva postura davant segons quines coses que passen al seu voltant.
Acaba de fer anys i ha entrat en una etapa que se li suposa de maduresa. Ella no s'hi sent de madura. Sí que ha viscut coses, però encara en vol viure moltes més.
Té molts fronts que li demanen atenció i els intenta portar el millor que pot, amb alegria.
Avui iniciem aquest experiment. Has arribat aquí per curiositat, per saber alguna cosa més de la Carme (si no és que ja la coneixes). Esperem no avorrir-te.
A ella li agradaria parlar de la crisis, de la Garriga, de l'amor, de l'amistat, de l'economia, dels somnis, de les dificultats. Tractarem d'aportar el punt de vista de les coses senzilles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada