El jovent del Figaró i la Garriga defensa el territori

Els meus amos no són joves, ja van cap els 50. Però hi ha un no sé que en ells que no ha crescut, digues inconsciència, immaduresa. No els agrada la societat tal com està, diuen que hi ha molt "ja està bé" "què vols que fem" "hi ha coses que no es poden canviar" "ja és massa tard". Un núvol de grisó envaeix a les persones. En general, la gent va tragant, no protesten, hi ha un pensament general de que no s'ha de sortir del que es considera normal, està molt mal vist. Cadascú a casa seva i demanem que puguem seguir pagant la hipoteca. Tothom callat. No feu vaga, no protesteu, les coses es solucionen parlant. Però qui ha de dir que els preus de consum no pugin tant? Qui ha de fer que els preus, per poder tenir un lloc per viure, no es disparin de la forma que ho han fet?. Si no protesten les persones, com es poden aturar els abusos?
Per sort hi ha joves que de moment no callen.
Al setmanari de comunicació directa van trobar aquest article firmat per Gemma García.
L'Assemblea de Joves La República ha presentat la campanya Ni especulació, ni destrucció: el jovent defensa el territori com una iniciativa fonamentada en la realitat de la Garriga (Vallès Oriental) i les seves problemàtiques. La campanya forma part d'una iniciativa nacional de la CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista) que les diverses Assemblees de Joves d'arreu dels Països Catalans -de forma descentralitzada- apliquen a la realitat dels seus pobles.
Des de la República han denunciat que la Garriga, com tants altres pobles de la comarca, pateix construccions massives i irrespectuoses amb el patrimoni urbanístic i natural: "On hi havia camps de pastura i conreus ara hi ha barris massificats que han convertit la Garriga en un projecte de ciutat dormitori", denuncien. Al mateix temps, els grans centres comercials han ofegat progressivament els petits comerços de la gent del poble i els gran empresaris, amb el suport de l'administració local, han invertit en "turisme elitista". En són exemples el Gran Hotel Balneario Blancafort, que reserva la tradició termal "per un segment socioeconòmic totalment minoritari", o la Garriga Golf, ubicat al camp de Rosanes, amb tot l'impacte ecològic que comporta.
Els abundants boscos que encerclen la Garriga han anat reculant durant els darrers anys i la riba del Congost ha sofert l'edificació de pisos nous. També s'ha previst la construcció d'una planta de biomassa per produir energia elèctrica a les instal·laciones de la deixalleria Tamayo -a uns 500 metres del nucli urbà de la Garriga- i de tres centres escolars als barris més propers. Aprofitant la presentació de la campanya contra l'especulació, la República ha volgut deixar clar el seu posicionament davant el projecte de construcció d'aquesta planta i s'ha sumat a la Plataforma Antiincineradora del Congost. Denuncien la manca de voluntat de l'Ajuntament de posar a disposició del poble informació contrastada i elaborada i, al mateix temps, saben que els efectes adversos i els costos els haurà d'assumir la població garriguenca. Tant des de la Plataforma com des de la República sospiten que la requalificació dels terrenys rústics a industrials vindrà acompanyada d'una operació especulativa.
Misael Alerm, portaveu de l'Assemblea de Joves la República, ha assenyalat que l'especulació és la responsable de la destrucció del patrimoni urbanístic i natural i dels preus elevats que fan que l'habitatge sigui inassequible per al jovent.

DESACATO

Dissabte els meus amos van anar a un bar de Granollers anomenat Anonimus de caire anarco sindicalista. Van venir emocionats al descobrir que encara hi ha reductes d'aquest tipus, afortunadament. Van portar revistes, diaris, fulletons, de tot. La Carme va llegir en veu alta un escrit de desacato (desobedecer es posible) un grup rappero? d'un al que a vegades se'l veu i escolta acompanyat. La seva web www.desacato.org , la recomano.
L'escrit és aquest:
Si estas harto de acatar órdenes, mensajes subliminales, estados de opinión, chantajes emocionales, anuncios publicitarios, cánones estéticos y de la sgae, costumbres, horarios, agendas, semáforos, despertadores, zonas azules y verdes, sargentos chusqueros, leyes, mentiras, modas, a la urbana, tendencias, a tus padres, a los suyos, a tus hijos, a los suyos, a los mossos, a tu jefe, a los bancos, la rutina, el tedio, la impotencia, el miedo, el alquiler, el móvil, las cartas municipales, los tacones de la vecina de arriba, la inercia, los mocos de los lunáticos, la prepotencia de las multinacionales, la caridad, la tiranía del mercado, el ruido, los humos de los fumadores, los malos humos de los no fumadores, el matrimonio, el espacio vital, a los jueces, al último que habla, a la nicotina, los pagos, la sed, la resignación, el individualismo, el mimetismo, el egoísmo, el sacrificio, a gestmusic, la suerte, los mandamientos, el estatuto de los trabajadores, la prisa, las obras del AVE, los ERES, el cansancio, a los que dicen que conocen a dios, los carteles de prohibir, la monotonía, la pereza, el aburrimiento, la escapadita del fin de semana, la gotita fuera del vater, la presión, la burla, el mamoneo, las humillaciones, las limosnas, el aburrimiento, el cemento, la corrupción, lo que diga cuní, jiménez los santos o ana rosa quintana, bin laden o bush... ya somos dos.

Quan la Carme ha volgut escoltar les seves cançons ha tingut una serendípia que ha fet que la simpatia que sent per el contingut del que diu desacato sigui encara més forta. Te una cançó que es diu Alf (imaginem que és el nom del seu gos) i parla de la simplicitat de les nostres vides, la dels gossos, que potser més d'un hauria d'intentar emular, si més no, observar.

Tengo un perro sin collar
que no necesita bolsillos
en su piel guarda mis mimos
y en su patas su libertad...