Dissabte els meus amos van anar a un bar de Granollers anomenat Anonimus de caire anarco sindicalista. Van venir emocionats al descobrir que encara hi ha reductes d'aquest tipus, afortunadament. Van portar revistes, diaris, fulletons, de tot. La Carme va llegir en veu alta un escrit de desacato (desobedecer es posible) un grup rappero? d'un al que a vegades se'l veu i escolta acompanyat. La seva web www.desacato.org , la recomano.
L'escrit és aquest:
Si estas harto de acatar órdenes, mensajes subliminales, estados de opinión, chantajes emocionales, anuncios publicitarios, cánones estéticos y de la sgae, costumbres, horarios, agendas, semáforos, despertadores, zonas azules y verdes, sargentos chusqueros, leyes, mentiras, modas, a la urbana, tendencias, a tus padres, a los suyos, a tus hijos, a los suyos, a los mossos, a tu jefe, a los bancos, la rutina, el tedio, la impotencia, el miedo, el alquiler, el móvil, las cartas municipales, los tacones de la vecina de arriba, la inercia, los mocos de los lunáticos, la prepotencia de las multinacionales, la caridad, la tiranía del mercado, el ruido, los humos de los fumadores, los malos humos de los no fumadores, el matrimonio, el espacio vital, a los jueces, al último que habla, a la nicotina, los pagos, la sed, la resignación, el individualismo, el mimetismo, el egoísmo, el sacrificio, a gestmusic, la suerte, los mandamientos, el estatuto de los trabajadores, la prisa, las obras del AVE, los ERES, el cansancio, a los que dicen que conocen a dios, los carteles de prohibir, la monotonía, la pereza, el aburrimiento, la escapadita del fin de semana, la gotita fuera del vater, la presión, la burla, el mamoneo, las humillaciones, las limosnas, el aburrimiento, el cemento, la corrupción, lo que diga cuní, jiménez los santos o ana rosa quintana, bin laden o bush... ya somos dos.
Quan la Carme ha volgut escoltar les seves cançons ha tingut una serendípia que ha fet que la simpatia que sent per el contingut del que diu desacato sigui encara més forta. Te una cançó que es diu Alf (imaginem que és el nom del seu gos) i parla de la simplicitat de les nostres vides, la dels gossos, que potser més d'un hauria d'intentar emular, si més no, observar.
Tengo un perro sin collar
que no necesita bolsillos
en su piel guarda mis mimos
y en su patas su libertad...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari