Un dia qualsevol

M'avorreixo bastant, encara que no faig valoracions de cap tipus, em dedico a dormir. Busco un bon lloc: el llit dels amos, el sofà, si pot ser que hi hagi roba neta, m'encanta tirar-me sobre la roba neta o posar-me dins el llit del meus amos, si està tan bé. Qualsevol lloc és bo menys el meu, a la nit ja em tocarà anar-hi. A vegades em fa molta ràbia que m'enviïn a dormir al meu lloc, estic tant a gust amb ells... Dormo a la cuina i tancat, fins que no sento ningú no dic res.
Surto a passejar pel matí i al vespre, són els meus moments de glòria, de fet el carrer està ple d'estímuls: els gossos veïns, les faroles, les cantonades, qualsevol objecte que trobi al meu pas és pixable. Marco territori!! I a més hi ha cada gossa... oloren tant bé.
Diuen que som éssers molt bàsics, doncs si, ho som.
Us confessaré un secret: ara hi ha un gos de carrer que em porta de cap. M'agrada, l'intento muntar cada cop que el veig, és de la meva mida i mira que jo sóc baixet. No porta collar i sempre està pel carrer, que bé s'ho deu passar. Quan ens veiem comencem a moure la cua tots dos. Somio amb ell, el trobo d'allò més llibertí, si fos un humà podria dir que es un vividor, un disfrutador de la vida. Ja sé que és mascle, els meus amos no ho entenen gaire, tot i que han llegit en algun lloc que en el món animal és possible que hi hagi parelles del mateix sexe.
De fet m'enfronto pràcticament amb tots el mascles que trobo, diga-li por, diga-li xuleria . Però a aquest no el bordo, aquest m'agrada, em sento a gust i no tinc que demostrar-li que sóc més fort, més llest i més de tot. Juguem i fem l'amor.
Sóc gos de cadena i collar. Quin absurd i quina putada. Crec que inclús m'he lesionat de tant tirar, sóc caçador de mena i genètica i oloro, oloro constantment tot el que trobo el meu pas. Els meus amos, sobre tot la jefa, no em deixa solt quasi bé mai. No es fien que no em baralli amb un altre gos, tinc una bona dentadura i em transformo.
Ara han substituït el collar per un arnès, al menys no m'estreny tant la tràquea.
En fi, aquest és més o menys el funcionament de la meva vida.
Diuen els meus amos que jo sóc l'amic fidel i silenciós.
Ara m'estan donant veu, no sé si el que diré els agradarà massa.